Aquest mes l’hemeroteca us recomana… revistes sobre pensament

L’Àrea Local us recomana…

Avui volem destacar tres obres relacionades amb els Pallars, tres novetats que ens ajudaran a conèixer una mica més i millor la història d’aquests indrets i de la seva gent.

La primera proposta és la d’un llibre que s’endinsa en els temps d’assentament i consolidació de l’orde militar de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, situat a les terres nord-occidentals catalanes del Pallars i l’Urgell i en les nord-orientals aragoneses de la Ribagorça, als segles XII i XIII.

Es tracta d’una de les institucions de regulars més importants a la Corona d’Aragó medieval, ja que, en establir-s’hi, va contribuir a la reorganització dels poders, visible en la reconfiguració de la classe nobiliària, i a les transformacions de les societats. Els seus fons documentals contribueixen a documentar i a conèixer millor la vida dels homes i de les dones de la regió dels Pirineus als segles XII i XIII, tant des del punt de vista de la seva subjecció o proximitat als hospitalers, com també de la seva quotidianitat social, econòmica, política i fins i tot espiritual.

La segona proposta fa referència a un episodi específic de la Guerra Civil al Pallars: la fugida pel coll de Salau de pràcticament la meitat de veïns i veïnes d’Alòs d’Isil el maig de 1938, unes persones que escapaven de l’arribada de la contesa bèl·lica a les valls pallareses. Aquests exiliats, un cop a l’Arieja francesa, van ser traslladats a la caserna de Gribeauval, a Clermont-Ferrand.

L’obra va més enllà de plantejar un fet històric concret, ja que serveix per situar el lector en el context històric del moment, les relacions familiars, el comerç i els enfrontaments entre rebels i republicans de la Guerra Civil espanyola.

I la tercera proposta és el llibre Història del Pallars Jussà, fruit d’un treball de recerca arxivística i bibliogràfica mitjançant el qual l’autor fa un repàs general de la història de la comarca del Pallars Jussà on inclou un anàlisis demogràfic, econòmic, social i polític. Parteix d’una cronologia des de el paleolític fins arribar als nostres dies.

L’autor vol donar a conèixer els canvis que ha patit la comarca, des de les fires de Salàs, fins a les diverses construccions hidroelèctriques. Canvis que han afectat l’economia, però també la població. Només la història ens pot ajudar a conèixer per què canvien els pobles, els negocis, els interessos econòmics i les persones.

Tots tres llibres els trobaràs a la Sala de Col·lecció Local de la Biblioteca Pública de Lleida. Donem visió al territori!

El grup de lectures contemporànies et recomana…

Els Menjamitjons de  Pavel Srut, amb  il·lustracions de Galina Miklínová i una traducció magnífica de Montse Tutusaus. Editat per Mosaics. ISBN: 9788494541674

 

“Estimades famílies,

Si em diguéssiu que aquest matí un altre cop se us ha extraviat un mitjó, no em sorprendria gens. Us pregunteu, com jo, qui són els responsables de tants mitjons desaparellats?

Doncs bé, aquest llibre us revelarà els secrets d’unes misterioses criatures anomenades menjamitjons. Us adverteixo que potser hi descobrireu coses que hauríeu preferit no saber mai. Com que a casa vostra també hi viu una família de menjamitjons! Sí,sí! Tenen caus a gairebé totes les llars. Si fa no fa, al món hi viuen tants menjamitjons com humans. Ara bé, només dos escollits els han pogut veure: el vell professor René Kaderábek i el músic Egon Vavrinec.

Ha estat gràcies a ells que l’escriptor Pavel Srut (Premi Nacional de Literatura Txeca, 2015) i la il·lustradora Galina Miklínova s’han pogut submergir en un univers fins ara desconegut i tornar-ne amb una història plena de suspens i humor que no hauríeu de llegir abans d’anar a dormir, no fos cas que la por (o el riure) no us deixessin agafar el son”

Aquest any el grup de lectures contemporànies ha llegit aquest títol, ideal per compartir en família, i el passat mes de març ens va acompanyar Mertxe París, l’editora de Mosaics, per comentar-lo mentre les lectores donaven vida a a una nova família de Menjamitjons

 

L’Àrea audiovisuals us recomana…

…aprendre idiomes!

XXX

Si et vols submergir en l’aprenentatge d’un idioma a la biblioteca et facilitarem l’autoaprenentatge, i fins i tot el temps d’oci el podràs gaudir en altres llengües!

 

 

Amb els recursos de la biblioteca podreu aprendre idiomes al vostre ritme i nivell:

• Llibres i cursos per iniciar-vos en una nova llengua o millorar-la.
• Novel·les adaptades amb diferents nivells.
• Pel·lícules en V.O. subtitulades (les de Speak up acompanyades d’un llibret).
• Revistes (Speak up, C’est facile!…).
• Novel·les en V.O.
• Audiollibres
• Música

AdA: Abecedari d’Autores [N]

De l’A a la Z, de la literatura, la ciència, la política, el feminisme i la religió a la història… ADA és una mostra de l’estil, la curiositat i el talent d’unes dones que un bon dia van decidir escriure tot allò que les intrigava.

Moltes autores parteixen de les seves experiències personals a l’hora d’escriure un llibre. Ja sigui amb finalitat biogràfica o com a punt de partida, les experiències viscudes, els desitjos anhelats o les lluites personals, esdevenen el punt de partida per a moltes novel·les. I curiosament allò que d’inici havia estat particular acaba esdevenint general i representa una realitat que identifica moltes persones.

Estupor i tremolors d’Amélie Nothomb és una novel·la d’inspiració autobiogràfica, i que en el seu dia va obtenir un gran èxit entre el públic i la crítica francesa. Ens explica la història d’una jove belga que comença a treballar a Tòquio en una gran companyia japonesa.  Ens parla d’un Japó actual, fortament jerarquitzat, on la noia porta el llast d’un doble handicap: ser una dona i ser occidental. A partir de la seva experiència l’autora ens fa una radiografia molt dura i despietada de la societat japonesa.

 “… si cal admirar la japonesa -i cal fer-ho-, és perquè no se suïcida. Conspiren contra el seu ideal des de la més tendra infantesa. Li van esmunyint guix cap a dins del cervell: “Si als vint-i-cinc anys no estàs casada, tindràs bones raons per passar vergonya” (Estupor i tremolors. Amélie Nothomb)

Anaïs Nin és un personatge conegut, situat en la mítica de l’erotisme i del glamur de la primera meitat del segle XX, la que transmeten els seus dietaris. La seva obra sempre gira al voltant de la seva pròpia història, i de manera intencionada provoca una confusió entre allò que és real i el que és ficció. Els seus dietaris van eclipsar la seva obra de ficció. L’autora és el personatge central de la seva obra, motiu pel qual els seus amics  Capote i Miller la menystenien com a escriptora. A Una espia a la casa de l’amor trobem una història psicològica a partir de la Sabina, una dona que viu una mentida: es fa passar per actriu d’una companyia de teatre d’aficionats que representa una versió moderna de Madame Bovary, i d’aquesta manera de tan en tant pot fugir de casa seva i trobar-se amb els seus amants. Explora la manera de ser de les dones i reivindica la igualtat intel·lectual amb l’home, però alhora no es planteja ni un sol moment de tenir un ofici ni una independència econòmica. Reivindica la llibertat total.

Marie Ndiaye no va conèixer el seu pare i la seva terra (Senegal) fins a l’edat adulta, potser per aquest motiu el vincles familiars estant presents en totes les seves obres. A Tres dones fortes ens explica tres histories on la família és el fil que les uneix. Nora és advocada, responent a la trucada del seu pare, marxa a Senegal a defensar el seu germà acusat d’assassinat. Khady Demba, treballa de criada a casa del pare de la Nora, morirà intentant arribar a Europa. I Fanta, cosina de Khady, casada amb un home blanc, rumia sobre un terrible frase que ell li ha cridat (“torna a la teva terra”) i sobre les arrels del seu racisme colonial.

Gaudeix del cicle “Elia Kazan” a la Filmoteca Terres de Lleida amb entrada reduïda

La programació de la Filmoteca de Terres de Lleida per aquest mes de març i abril se centra en l’obra del director cinematogràfic Elia Kazan.

Elia Kazanjoglou (Istanbul, 1909 – Nova York, 2003) va néixer i créixer en una família grec armènia que va emigrar als Estats Units l’any 1913 i va tenir una reeixida en el món dels negocis. Gràcies a això va poder rebre una educació universitària, aconseguint ingressar a la Yale Drama School i posteriorment al Group Theatre, moment en què s’inicia com a actor i director cinematogràfic. Kazan és reconegut com una de les principals influències de grans directors contemporanis com Martin Scorsese. Va canviar radicalment la forma interpretativa cinematogràfica a través de l’Actor’s Studio i va triomfar a Broadway, a Hollywood i en la seva carrera com a escriptor.

La proposta de títols dirigits per aquest director que es pot veure a la Filmoteca és la següent:

Dilluns 11 de març: A streetcar named desire / Un tramvía llamado deseo (EUA, 1951). 122’, b/n, VOSE.
Dilluns 18 de març: On the Waterfront / La ley del silencio (EUA, 1954). 108’, b/n, VOSE.
Dilluns 25 de març: East of Eden / Al este del Edén (EUA, 1955). 115’, color, VOSE.
Dilluns 1 d’abril: Wild river / Río salvaje (EUA, 1960). 109’, color, VOSE.
Dilluns 8 d’abril: Splendor in the grass / Esplendor en la hierba (EUA, 1961). 124’, color, VOSE.
Dilluns 15 d’abril: America, America / América, América (EUA, 1963). 177’, b/n, VOSE.

Totes les projeccions seran a les 20.30h al CaixaForum Lleida. La venda d’entrades es fa a CaixaForum Lleida en horari d’atenció al públic, recordeu que teniu l’entrada reduïda presentant el carnet de la biblioteca al moment de fer la compra.

Adreça
Av. Blondel, 3
25002 Lleida
Tel. 973 27 07 88
Fax: 973 27 48 89

Aquest mes l’hemeroteca us recomana… revistes sobre ensenyament i biblioteques

Els 10 de… Josep M. Nogueras

La immigració explicada a través dels contes

Cal explicar als nens un tema tan dur, angoixant i dolorós com és la immigració forçada? Creiem que sí.

I com explicar als nens que això passa ara i ben a prop de casa seva? Com explicar als nens que la vida no sempre és fàcil, que hi ha guerres i conflictes que afecten a famílies i nens com ells?

Aquesta es una guia sobre propostes lectores que pretén apropar els lectors al concepte de la immigració i a moltes altres paraules que estan relacionades amb ella i que sovint sentim anomenar: identitat, diferència, ètnia, integració, refugiats, etc.
En tot aquest plegat d’històries veurem els sentiments, emocions, records que la gent tenen quan han d’abandonar el seu país d’origen i buscar-se la vida en un altre lloc per tal d’aconseguir que els seus somnis es facin realitat.

Pel que fa als contes es recomana una lectura pausada, sense preses, aturant-se en cada paraula i cada detall de la il·lustració que l’acompanya.

De 4 a 6 anys

• Schimel, Lawrence. ¡Vamos a ver a papá!. Barcelona : Ekaré, 2010.
  “No he vist el meu papà en un any, vuit mesos i vint-i-dos dies. Ho sé perquè conto cada dia des que ell se’n va anar a un altre país a treballar”, escriu al seu diari la protagonista. El pare els fa saber que aviat es reuniran: una bona notícia…
• Julve, Òscar . Els Ulls d’en Bao . Esplugues de Llobregat : Hospital Sant Joan de Déu, 2017.
  Un vaixell carregat d’aneguets de goma que anava de Honk Kong als Estats Units va travessar una tempesta al mig del mar i molts ninotets van caure a l’oceà i van recórrer milers de quilómetres fins arribar a diferents indrets del món convertint-se amb immigrants…
• Recorvits, Helen. Em dic Yoon. Barcelona : Joventut, 2003.
  A Yoon, una nena coreana emigrada a un país occidental no li agrada veure escrit el seu nom en cap llengua que no sigui el Coreà. Als primers dies d’escola, Yoon no s’adapta, es troba sola i solament pensa en tornar a Corea amb la seva família.
• Rimbau, Roser. La Carta. Barcelona : Takatuka, 2018.
  Un full de paper que una tempesta de sorra ha fet voleiar arriba a les mans d’en Moussa. De seguida pensa a fer un dibuix de Thille per al seu pare, que viu a l’estranger. La preocupació d’un nen que, davant l’absència del pare, vol fer-lo partícip de la vida quotidiana del poble és el fil conductor d’aquesta preciosa història.
• Julià Dinarès, Tessa. Refugiada : l’odissea d’una família. Barcelona : La Galera, 2017.
  Des de la perspectiva innocent i ingènua d’una nena petita s’explica el tràgic viatge que ha d’emprendre una família que fuig del seu país a causa de la guerra, des que han d’abandonar la casa fins que es arriben a un camp de refugiats…

De 7 a 9 anys

• Ferrada, María José. Mexique : el nom del vaixell. Barcelona : Libros del Zorro Rojo, 2017.
  Els «nens de Morelia», anomenats així pel nom de la ciutat mexicana que els va acollir, mai van tornar a la seva terra natal, i els pocs que van aconseguir fer-ho, algunes dècades més tard, van trobar-se un país, uns germans i uns paisatges que ja no reconeixien.
• Sanna, Francesca. El Viatge. Madrid : La Petita Impedimenta, 2016.
  Aquest llibre de belles il·lustracions explora, amb gran sensibilitat, les difícils decisions que pren una família en abandonar la seva llar per escapar del caos i de la tragèdia. la resistència de l’esperit humà davant l’adversitat i el meravellós poder de l’esperança.
• Viana, Mercè. Iaia, vine amb mi!. València : Tàndem, 2011.
  Una història deliciosa i profunda sobre la relació d’una nena mexicana amb la seua iaia amb la que viu des que sa mare ha emigrat a Espanya.
• Manuel, Jordi de. Els Ulls d’Abdeslam. Barcelona : La Galera, 2001.
  Abdeslam mai no s’havia vist així en una foto. Veure’s amb aquells ulls que eren com dues flames vermelles va ser el que més el va sobtar. Quan el primer dia d’escola va conèixer el Marcel se li va obrir un nou món que no coneixia: el de l’amistat.
• Hernández Chambers, Daniel. Un Llarg viatge. Barcelona : Kalandraka, 2018.
  A través de la història del viatge de dues famílies molt diferents els nens descobreixen alguns dels matisos de la migració. Una família d’oques emprenen el vol cap al sud càlid i confortable per passar l’hivern i una família amb dos nens fuig cap el nord buscant un lloc segur on viure.

De 10 a 12 anys

• Lienas, Gemma. El Blog de la Malika. Barcelona : Estrella Polar, 2013.
  La Malika fa poc que ha arribat a Catalunya amb la seva mare i els seus germans per reunir-se amb el seu pare. troba a faltar moltíssim l’àvia i és per això que escriu en un blog tot el que li passa i les impressions que té d’aquesta cultura que és tan diferent de la seva. Amb tot, la Malika està decidida que la seva àvia pugui viure amb ells i per això pensa fórmules imaginatives per fer-la venir. Ho aconseguirà?
• Sala, Toni. Agi, un gambià a Catalunya. Barcelona : Estrella Polar, 2013.
  L’Agi és un home negre d’uns trenta anys, alt, natural de Gàmbia. Fa deu anys que va arribar a Catalunya. Al seu país hi té la família: dues dones, dues nenes i un nen tot just nascut; aquí hi té feina al camp i una colla d’amics compatriotes.
• Pérez Díaz, Enrique. Las Cartas de Alain. Madrid : Anaya, 2006.
  El protagonista d’aquesta història ens explica com Alain, el seu millor amic, ha marxat amb els seus pares, a una arriscada aventura en un mar ple d’onades i molts perills…
• Osés, Beatriz. Sóc una nou. Barcelona : Edebé, 2018.
  Un original, divertit i entranyable conte que ens parla de la solitud de les persones i dels refugiats. Em dic Omar. El meu pare era jardiner i la meva mare feia olor de canyella. A tots dos se’ls va empassar el mar poc abans d’arribar a la platja.
• Rodríguez, Mónica. Alma y la isla. Madrid : Anaya, 2016.
  Alma ha arribat més enllà de la mar. Ha arribat a l’illa on viu Otto, un poble de pescadors de la costa. Va ser pare d’Otto que ella guardada d’ofegament i va prendre a casa seva. La seva pell és negre, sembla inquiet i no entendre una sola paraula de la llengua.

A partir de 13 anys

• Karrouch, Laila. De Nador a Vic. Barcelona : Estrella Polar, 2012.
  La Laila, nascuda a la ciutat marroquina de Nador el 1977, va arribar a Vic amb la seva família quan tenia vuit anys. Aleshores va començar el procés d’adaptació a una nova cultura i uns nous costums, però també es desencadenar un seguit d’emocions que la marcarien per sempre.
• Lienas, Gemma. El Diari taronja de la Carlota. Barcelona : Empúries, 2016.
  La Carlota se sorprèn quan una jugadora de bàsquet de l’equip contrari surt al camp amb pantalons llargs, i encara s’estranya més quan descobreix que ho fa per obligacions culturals i religioses. El seu tarannà emprenedor farà que comenci un diari sobre la immigració i els drets humans.
• Lorman, Josep. L’Aventura de Saïd. Barcelona : Cruïlla, 2016.
  Saïd, un jove marroquí, deixa el seu poble, i la gent que estima per llançar-se a l’aventura d’obrir-se camí a Barcelona, on aviat comprova que les coses no són fàcils per als qui fugen de la misèria i que l’odi i la violència són habituals a la vida.
• Larreula, Enric. Els Arbres passaven ran de finestra .Barcelona : Cruïlla, 2008.
  Icram és una noia berber que fa anys que viu amb la seva família a Catalunya. El seu desig dintegrar-se a la nova societat topa amb les pressions familiars perquè no abandoni els seus orígens.

Per saber-ne més:

• Naïr, Sami. La Immigració explicada a la meva filla. Sabadell : Fundació Caixa de Sabadell, DL 2002.

AdA: Abecedari d’Autores [M]

De l’A a la Z, de la literatura, la ciència, la política, el feminisme i la religió a la història… ADA és una mostra de l’estil, la curiositat i el talent d’unes dones que un bon dia van decidir escriure tot allò que les intrigava.

Des de les primeres feministes, la lluita pels drets de la dona s’ha nodrit d’intel·lectuals, polítiques i activistes que han anat donat forma a aquest moviment social, estès a reu del món.

Kate Millett és una escriptora feminista estatunidenca , cineasta, escultura, filòsofa i es considerada una de les figures clau del feminisme contemporani. El 1970 va publicar la seva tesis Política Sexual, on oferia una amplia crítica a la societat patriarcal i a la literatura. Segons Millett l’origen del patriarcat és històric i cultural. No existeix cap disparitat mental, intel·lectual ni emocional entre els sexes.

 

 

 

 

 

En un pla més terrenal trobem Caitlin Moran, periodista britànica que ha creat tot un best-sellers Como ser mujer. Segons l’autora el feminisme es massa important per deixar-lo només en mans dels acadèmics. I en aquest llibre ha trobat la manera de mostrar la faceta més irònica, ferotge i provocativa del feminisme. A partir de la seva experiència personal com a dona, feminista, mare i filla de família nombrosa, va responent un a un als principals aspectes de la condició femenina, amb intel·ligència, humor i sinceritat. I així aborda temes com el propi cos, la depilació, la sexualitat, la maternitat o l’avortament. A més, a través de la crònica enginyosa i atrevida de la feminitat contemporània  aprofita per recordar-nos que el sexisme, i tot allò que comporta és repressiu, a més d’avorrit i estúpid.

Però les reivindicacions sobre la dona no són exclusives del món occidental, Fatima Mernissi sociòloga marroquí, és una de les veus intel·lectuals més rellevants del món àrab. I destaca la seva obra dedicada a la condició femenina en les societats musulmanes. Ha estat pionera en la conciliació del feminisme laic i el feminisme musulmà, que no s’allunya de les seves arrels culturals.

El treball de Mernissi flueix en dues línies: la primera defensa que el Corán no és “per se” un text discriminatori –però si les interpretacions més radicals que se’n fan-.  I la segona gran aportació, que podem llegir en el seu llibre Las sultanas olvidadas, es recordar que la Història escrita del món musulmà ha menystingut les aportacions de nombroses dones. Què des de diversos àmbits polítics o intel·lectuals van marcar les seves època, però que la seva veu i el seu nom han estat silenciats en un mon dominat per homes.